Bones festes?
8 desembre 2010
Cada any quan s’acabava l’estiu desitjava que arribéssin les festes de nadal. De fet, només m’agradaven tres moments de l’any: les vacances d’estiu, les vacances de nadal i les vacances de setmana santa (normalment perquè era el meu cumple o el meu sant).
Però per primera vegada en 21 anys no vull que arribi el nadal. T’anyoro, t’anyoro moltíssim. No pensava que em poguéssin afectar tant les coses i que em faria tant de mal veure la gent disfrutar en família. Tot i que dels nadals només passava un dia amb tu, els nadals em recorden a la família i són per viure’ls amb família.
No puc entendre perquè passen les coses i perquè són tan injustes, perquè la gent és tan egoísta, perquè la gent actua de determinades maneres i perquè les coses no es poden canviar. Des de la primera línia tinc un nus al coll i ja no sé què fer perquè es desfaci… No vull oblidar-te, no vull oblidar la teva veu ni la teva manera de parlar o riure, de cantar, de fumar, de menjar o de beure el cafè amb llet.
T’anyoro. T’estimo i mai t’ho vaig dir.
Només vull que siguis feliç siguis qui siguis i estiguis on estiguis. Que tot i haver marxat així desitjo que haguéssis sigut feliç amb la vida que vas tenir i que sàpigues que lluitarem per tu. Que mai t’oblidarem.
